Situat al terme municipal de Palamós (Baix Empordà), en aquesta petita península, al segle VI aC, els antics pobladors de la zona decidiren bastir un poblat aprofitant les immillorables condicions de control i defensa que oferia. Pertanyien a la tribu dels indigets.
El comerç -principalment amb la ciutat grega d’Emporion (Empúries) fundada al segle VI aC- es va convertir en un dels eixos de la seva economia. En aquest context s’emmarca la primera urbanització del poblat fortificat de Castell -finals del segle V aC i finals del segle II aC-, que es concentraria en la part més elevada del poblat. Fora muralles hi havia un camp de sitges per emmagatzemar cereals. En aquest nou poblat es va fer necessari iniciar una obra d’enginyeria mot important, que va anar guanyant espai sobre les pendents del promontori. Es van construir murs de contenció per aixecar terrasses sobre les quals es construïren els carrers i les cases. Actualment, aquestes terrasses només es poden apreciar a la part de llevant, la de cala Foradada, ja que a la part de cala Castell hi havia despreniments. També destaca la construcció d’una gran cisterna a la part alta que pot estar relacionada amb la construcció d’un temple. Aquest, del qual en coneixem les restes del pòrtic d’entrada i els basaments de les columnes, tindria el seu origen en la sacralització dels punts de referència de la costa que es fan servir en la navegació de cabotatge, habitual en el món clàssic.
Amb l’arribada dels romans a Empúries l’any 218 aC, el poblat de Castell va tenir una evolució diferent a la resta de poblats ibèrics de la zona el quals, majoritàriament, són abandonats. Castell, gràcies a la seva importància estratègica va viure una important reforma urbanística i la construcció d’un nou sistema defensiu. El poblat s’amplia cap al nord i es construeixen torres que flanquegen l’entrada donant pas a una plaça porticada envoltada de locals comercials. Per poder-ho fer, cobriren el camp de sitges. Les últimes reformes del poblat iber van tenir lloc en temps de l’emperador August. El deteriorament de les estructures del poblat i la instauració definitiva de la Pax Romana va fer que Castell deixés de ser necessari estratègicament, fet que provocà l’abandó progressiu del poblat durant el segle I dC.
