El poblat ibèric dels Estinclells es troba a Verdú, a l’Urgell, i es tracta d’un jaciment propietat de l’ajuntament. El període d’aquest poblat va ser molt curt, data del segle III aC i s'abandona al voltant de l'any 200 a.C, això ha permès que arribi als nostres dies gairebé intacte. La situació del jaciment és molt favorable per la seva visita, atès que es troba a cinc quilòmetres del poble i està situat a pocs quilòmetres de la C-14 que uneix Tàrrega amb Montblanc, per tant s’hi pot accedir fàcilment amb vehicle. Aquests darrers anys els Estinclells ha estat molt visitat, tant per turistes com per estudiosos, i a conseqüència d’això, el poblat ha estat excavat quasi en la seva totalitat. Aquestes excavacions van començar el 2002, encara que abans ja es tenia constància que hi existien restes iberes documentades per l’historiador de la zona Ramon Boleda. La seva col·lecció i part d’aquests vestigis, entre els quals hi trobem ceràmica de luxe, així com la primera exposició dels treballs arqueològics del poblat dels Estinclells, es troben exposades al Museu d’Arqueologia de Verdú.
Gràcies al centre d’arqueologia experimental (CEP), els visitants del jaciment poden gaudir d’una visió de com era el poblat on van viure els ilergets, ja que han volgut mostrar, mitjançant rèpliques, els materials i eines que empraven els ilergets en la seva vida quotidiana, fins i tot han incorporat una àrea arquitectònica on s'han reconstruït dues cases d'Estinclells. En una d’aquestes cases conservades gràcies a un incendi provocat per l’ocupació romana quan el poble iber ja no hi vivia, es va trobar un taller de premsa ibèrica, un dels exemples més ben conservats de la península, que gràcies a les reconstruccions del CEP, podem fer-nos una idea molt aproximada de com era.
L’excavació del poblat dels Estinclells es porta a cap per un projecte de recerca que sorgeix de la col·laboració entre el Centre d’Estudis Lacetans i el Museu Comarcal de l’Urgell, sota el títol de “Projecte de recerca arqueològica sobre societat, economia i evolució del poblat ibèric a les valls dels rius Corb, Ondara i Sió (Urgell, Pla d’Urgell, Segarra, conca de Barberà)”. Aquest projecte emergeix a conseqüència de la manca de recerca arqueològica d’època ibera en aquesta zona.
La situació en la qual van deixar els ilergets el poblat ha estat interpretada pels estudiosos com un indici que hi pensaven tornar, però això mai va succeir. En el jaciment hi ha dues fases de cronologia fàcilment identificables, atès que una és la referent al poblat iber, un jaciment petit sencer i de la mateixa època, per la qual cosa és fàcil d’interpretar. I l'altra fase consisteix en els vestigis d'una vil·la romana que va tenir continuïtat fins al Baix Imperi Romà i que està en fase d'excavacions.
