El poble ilerget fou un dels més destacats del món ibèric de l'actual Catalunya, ja que controlava gran part de les actuals comarques del Segrià, la Noguera, l’Urgell, les Garrigues i les terres orientals de l’Aragó.
Les seves terres eren molt aptes per al conreu del cereal i per a la pastura. Aquest territori estava vertebrat per les ciutats d’Iltirta i d’Atanagrum, que n’exercien la capitalitat. Se sap que van encunyar moneda amb les llegendes Iltirtasalirban, Iltirtar o Iltirtaslirustin. Per les fonts grecollatines, en especial per Polibi i Titus Livi, sabem que fou un poble que participà molt activament en les guerres que envoltaren la conquesta romana d’Ibèria, la Segona Guerra Púnica (218-205 aC). La revolta contra els romans fou encapçalada, segons les fonts clàssiques, pels prínceps o caps ilergets Indíbil i Mandoni, reflectint una complexa organització política.
