El poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda es troba al cim d’una muntanya situada a l’est de Palafrugell, a uns 165-170 m sobre el nivell del mar. Una situació privilegiada, tant en àmbit defensiu natural, pels diferents penya-segats, com per la bona visió panoràmica de gran importància estratègica. El jaciment, de llarga existència, data dels segles VI a I aC. Forma part d’un Conjunt Monumental del qual són part també una torre de guaita del segle XV (BCIN), una ermita i hostatgeria del segle XVIII i un far del segle XIX. I, del recentment obert, Centre de Visitants de l’Espai Sant Sebastià un indret de descoberta del patrimoni i del paisatge de la muntanya.
L’oppidum es pot visitar de manera lliure i autointerpretable, representa, però, una part de la superfície total del jaciment, doncs tenim constància que alguna de les construccions d’època moderna i contemporània que ocupen avui la muntanya devien destruir parcialment l’assentament. No s’ha pogut determinar, per tant, els límits del poblat, però podria haver arribat a ocupar una extensió propera a una hectàrea.
A banda dels habitatges en destaca l’existència de dos grans agrupaments de vint sitges, que en alguns casos tenen entre 4 i 5 m de profunditat. Malgrat que no totes les sitges pertanyen al mateix període cronològic, el gran nombre i la capacitat d’aquestes ens fan evident el potencial d’emmagatzematge de cereal que tenia la comunitat que l’habitava. Cal destacar-ne una troballa de dues esteles, probablement funeràries amb decoracions de fileres de llances en registres superposats. Són peces excepcionals perquè no se n’han trobat paral·leles en jaciments ibèrics propers. El cap de la Gorgona és un objecte rellevant vinculat al culte d’origen grec així com els cinc vasets de ceràmica de fabricació local. S’han localitzat diversos forns de metall, amb gran quantitat de restes que demostren molta activitat.
Actualment l’únic sector excavat al poblat correspon al sector de Baldiri, on hi ha localitzat un barri amb una filera de cases alineades del segle V al segle III aC. Alguns d’aquests edificis presenten característiques molt típiques del món iber, tant per la seva estructura arquitectònica com pels materials emprats. Es creu que la data d’abandonament del poblat va ser al voltant del segle I aC, moment en què s’ocupa la plana amb villae republicana a Llafranc.