El poblat ibèric del Coll del Moro, al municipi de Gandesa (Terra Alta) és un notable exemple d'assentament artesanal i manufacturer del poble ibèric dels Ilercavons. La seva estratègica posició fa pensar que seria un assentament important per controlar els intercanvis comercials entre la costa i les terres de l'interior.
S'ubica sobre un turó atiplanat i presenta una estructura fortificada amb una gran torre que domina tot el poblat. De planta el·lipsoïdal, la torre té una alçada conservada de fins a 8 metres i és el testimoni del moment de més esplendor del poblat.
Les excavacions arqueològiques han permès documentar-hi l'existència d'una important activitat manufacturera en què sobresortia la vinculada amb la producció vitivinícola. Tant és així, que la recerca arqueològica ha permès descobrir el que seria el trull de vi més antic de Catalunya, datat del segle III aC. S'hi ha localitzat, també, un taller destinat a la manufactura de teixits i pells i grans estructures d'emmagatzematge per conservar productes artesanals i una zona destinada als habitatges.
El turó on s'enclava el poblat ibèric del Coll del Moro presenta pendents poc practicables que ofereixen una bona protecció defensiva. Diversos murs defensius, de gruixos considerables de fins a 4 metres d'amplada a la base, reforcen l'aparell defensiu del poblat. Una gran estructura excavada a la roca podria correspondre a un fossat de planta rectangular.
L'existència del poblat es remuntaria als segles VI-V aC i després de la Segona Guerra Púnica, a partir del darrer quart del segle III aC, el Coll del Moro passaria de ser un recinte defensat per una torre-talaia, a ser un poblat completament fortificat. Un altre element destacat del jaciment del Coll del Moro és l'existència de la necròpolis, una de les poques que s'han conservat a Catalunya en poblats ibèrics.
El Departament de Cultura, l’Ajuntament de Gandesa i la Universitat de Barcelona col·laboren en el projecte de recerca arqueològica dirigit per Asensio, Jornet, Miró i Sanmartí.
