El recinte fortificat iber de Puig de Castellet es troba en un turó d’uns 195 m d’alçada. Des del replà on està situat es domina la línia de costa de la desembocadura de la Tordera fins a l’extrem oriental de la platja de Lloret.
Les campanyes d’excavació i l’estudi dels materials han permès saber que el recinte tingué una vida aproximada d’un cinquanta anys durant el segle III a.C. Són els moments en els quals Roma i Cartago lluiten pel control de la Mediterrània occidental en les anomenades Guerres Púniques. El Puig de Castellet fou construït entre la primera i la segona d’aquestes guerres cap el 250 a.C. i fou abandonat definitivament poc després del final de la segona, als voltants de l’any 200 a.C. Durant aquests temps difícils va ser un punt de guaita sobre el mar per assegurar la defensa dels altres assentaments propers, en especial del gran poblat de Montbarbat.
El recinte té una forma pentagonal i pareix limitat per muralles en tres dels seus cantons, un dels quals fa angle obtús, i per l’altre es recolza en el promontori. A l’interior hi trobem onze espais rectangulars d’una, dues o tres habitacions adossats a la muralla i deixant una àrea central lliure. D’aquesta manera s’aprofiten les condicions d’orientació i exposició solars. A l’àrea central es van excavar un conjunt de fosses per recollir l’aigua de pluja, servir d’abocador o, com a pous, captar l’aigua del subsòl. A més, hi trobem un dels tres forns amb què comptava el recinte.
La comunicació amb l’exterior es feia a través d’una entrada principal, protegida per una torre i un passadís en angle, a la banda est, i a través del cantó oest, obert en un principi, i més endavant tancat i fortificat.
Els diferents espais tenien diverses funcions. Podien ser cases, llocs de treball o emmagatzematge o espais comunitaris, d’ús col·lectiu.
