Situada al peu del vessant sud de la serra d’Almenara, la necròpolis preibèrica d’Almenara (Agramunt, Urgell) és una necròpolis tumulària d’incineració de la primera edat del ferro datada entre els segles VIII-VII a. de la n. e.
El jaciment fou descobert el 1968 de forma fortuïta per Josep i Gabriel Balcells arran d’uns moviments de terres realitzats per uns treballs agrícoles. El mateix any de la troballa, el professor Joan Maluquer de Motes dirigí l’excavació de les estructures funeràries identificades, la qual fou donada a conèixer el 1973 a la revista Ampurias. L’actuació arqueològica va permetre documentar vuit túmuls i recuperar almenys les restes de dues urnes cineràries i diversos objectes metàl·lics.
Almenara és un exponent de les necròpolis de túmuls plans: unes construccions funeràries de planta arrodonida lleugerament sobrealçadades del sòl i delimitades per anells de pedra en un nombre variable, en què les restes incinerades es dipositaven en l’espai central dels túmuls, ja fossin abocades en el rebliment interior o bé dins d’una urna ceràmica. Aquest tipus d’estructures tumulàries són característiques de bona part de les necròpolis d’incineració de la vall inferior del Segre, entre les quals –per esmentar els casos més renombrats– es troben les necròpolis de la Colomina (Gerb, Noguera), la Pena (Torregrossa, Pla d’Urgell), Pedrós (Seròs, Segrià) o Roques de Sant Formatge (Seròs, Segrià).
Des de l’actuació de 1968, tot i que la necròpolis d’Almenara ha estat constantment referenciada en la bibliografia especialitzada, el jaciment no havia estat objecte d’una nova excavació arqueològica. L’any 2015, amb la voluntat de fer visitable el jaciment, l’Ajuntament d’Agramunt endegà el projecte de recuperació patrimonial de les estructures excavades pel professor Maluquer. L’actuació va comportar la reexcavació dels túmuls intervinguts d’antic per poder-los consolidar i restaurar i l’avaluació de la potencialitat arqueològica del jaciment. Els treballs realitzats van posar de manifest que les estructures funeràries excavades eren més complexes del que s’havia observat, que la necròpolis s’estenia més enllà de les restes excavades el 1968 i que el nombre de túmuls era més elevat.
D’ençà de la represa de les intervencions arqueològiques, s’han realitzats tres campanyes d’excavació els anys 2015, 2016 i 2017. En conjunt s’ha actuat en una superfície aproximada d’uns 550 m2 i, fins ara, el nombre de túmuls identificats s’eleva a vint-i-sis. Així mateix, els anys 2015 i 2017, s’han realitzat dues campanyes de consolidació i restauració que han comptat amb ajuts del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
L’equip de recerca que executa el projecte aplega tant professionals de l’arqueologia preventiva i de la restauració i conservació arqueològica vinculats a l’empresa Iltirta Arqueologia SL, com investigadors vinculats al Grup de Recerca Arqueològica al Mediterrani i al Pròxim Orient (GRAMPO) de la Universitat Autònoma de Barcelona i al Grup d’Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida.
