La fortificació ibèrica del Montgròs es troba dins del Parc Natural del Montseny. Era una important fortificació amb antecedents a l’edat de bronze, que controlava el Collformic, una de les vies de penetració a la plana des de la costa i el Congost. Cap a l’any 450 aC es va bastir una muralla rectilínia, que tancava l’istme de la península del Montgròs, que va ser substituïda cap a l’any 300 aC per una altra més sòlida que s’aixecà en successives fases al llarg del III aC. A més, la defensa es va reforçar amb un fossat amb l’escarpa fortificada, parapets i bastions. El resultat va ser una barrera imponent de 160 m de longitud i una amplària que oscil·la entre 6,5 m als indrets de més fàcil accés i 1,5 m als extrems, on els penyasegats naturals van ser realçats per les pedreres utilitzades per a la construcció del monument, per facilitar la defensa.
Probablement va ser la seu d’una guarnició militar permanent en la qual, en èpoques de perill, es podia refugiar la població de la contrada amb els seus ramats. L’incendi i la destrucció van tenir lloc cap al 200 aC en algun dels enfrontaments de les tribus ibèriques contra el domini romà, bé en el marc de la Segona Guerra Púnica (218-201 aC), bé durant la revolta sufocada pel cònsol Marc Porci Cató el 195 aC.
Sobre les restes de la muralla es va bastir a les darreries del segle X un mas que va estar habitat fins a la primera meitat del segle XV.
La fortificació es va descobrir de manera casual l’any 1974, molt amagada per la vegetació, quant el jaciment estava sent espoliat per reutilitzar les pedres en la construcció de cases a la contrada.
