El conjunt de Darró es troba al nucli urbà de Vilanova i la Geltrú (Garraf), al final del passeig marítim de Ribes Roges. Comprèn dos jaciments arqueològics que, en alguns indrets, se superposen: un poblat ibèric, ocupat entre mitjan segle VI i mitjan segle I aC, i una vil·la romana, fundada cap al 50 aC i abandonada, com a mínim, el segle VI de la nostra era. El poblat iber, que ocupa el turó de Sant Gervasi i una bona part de la plana litoral al llarg de la platja de Ribes Roges era un dels més importants a l’àrea cossetana i la vil·la va anant agafant empenta, fins esdevenir una de les més remarcables de l’ager tarraconensis durant el Baix Imperi Romà.
Actualment, és visitable una part de les ruïnes ibèriques situades al peu del turó, corresponent bàsicament a un barri artesanal que va tenir l’activitat més gran els segles II i I aC. Al bell mig hi ha un carrer principal, de terra, dotat de voreres de pedra i porxos, a banda i banda del qual s’agrupen una sèrie d’edificis. Les instal·lacions estaven dedicades majoritàriament a l’obtenció del ferro, a partir d’un procés de reducció del mineral en forns. En aquests edificis la planta baixa estaria dedicada a l’activitat artesana i a la planta pis es situarien les dependències domèstiques. El procés metal·lúrgic requeria l’ús d’aigua que s’extreia de pous oberts dins els edificis mateixos, o bé era conservada en dipòsits.
D’altres activitats documentades al jaciment son la producció excedentària de cereals, la manufactura ceràmica i el comerç marítim.
Les primeres descobertes al jaciment van tenir lloc el 1789, no obstant això, fins a l’any 1956 s’hi va dur a terme una excavació arqueològica sistemàtica, sota la direcció d’Antoni Arribas. Va ser a l’any 1977 que es va tornar a emprendre la recerca i avui dia encara perdura.
A la finca contigua es pot visitar també la pars urbana de la vil·la romana establerta al a començament dels segle II dC.
