El poblat ibèric de Turó Rodó està situat sobre un promontori de 40 m d'alçada ubicat al nord-est i molt a prop del nucli de Lloret de Mar. S'aboca directament al mar en un lloc de fàcil defensa i amb un ampli camp visual sobre la platja de Lloret. De fet culmina el passeig marítim de Lloret: un clar cas de patrimoni arqueològic potencialment molt visitable del litoral de la Costa Brava, essent una oportunitat d’or per al diàleg entre recerca i difusió.
Entre els anys 2000-2003, fou excavat. Aquests treballs van permetre documentar les característiques principals del poblat i la seva evolució històrica, que s'estén des de finals del segle III a.C. fins a les primeres dècades del I a.C. Es tracta d'un assentament costaner del tipus barrera, situat en un esperó sobresortint, abocat al penya-segat en gran part del seu perímetre i defensat per una muralla a tramuntana i a llevant, els únics sectors accessibles. Els habitatges principals, un total de 7 conservats, d’aquest poblat s’adossen a la part interna de la muralla (d’entre 110 i 130 cm. d’amplada) i resten oberts per migdia a una plaça, a l'altra banda de la qual hi trobem algunes construccions de menor abast.
Les set cases de la zona nord són de planta rectangular i estan composades per dos àmbits: una estança principal al nord i una petita avantsala, oberta a la plaça. És precisament una d’aquestes cases, la casa 6, que en el decurs de l’any 2016 vam procedir a la seva reconstrucció in situ mitjançant les tècniques de l’arqueologia experimental.
La reconstrucció es va fer emprant tècniques i materials propis de la construcció en època ibèrica: pedra local, calç, fang i elements vegetals (fusta, canyes i palla). Per a aquesta reconstrucció experimental una premissa bàsica va ser partir de les dades arqueològiques proporcionades per l’excavació d’aquest jaciment.
Aquesta casa ibèrica cal inscriure-la en l’anomenada arquitectura de fang. Està formada bàsicament per un sòcol de pedra (que aïlla de la humitat) sobre el qual s’alcen les parets (amb la tècnica de la tova) i el sostre, que també esta fet amb fang i elements vegetals barrejats (amb la tècnica de l’amasat), sobre un entramat de canyís. A l’interior de la casa s’han reproduït diferents agençaments propis de la vida quotidiana: un teler, banquetes, cistelleria, molins de pedra, llar de foc, etc...
