La ciutat ibèrica del Molí d'Espígol consta de dos espais arqueològics ben definits: l'espai o àmbit urbà on es troben les restes visibles i visitables actualment i, un espai o àmbit suburbà que s’estén vers el nord, més enllà de les muralles de l’oppidum. Així mateix, cal destacar l’existència d’una antiga bassa o estanyol a la banda sud.oest, actualment dessecada, fora del nucli emmurallat la qual, segurament, garantia el sybmministrament d’aigua a l’assentament.
Si bé els orígens de l’assentament cal situar-los en un moment final de la primera edat del ferro, a partir de la segona meitat del segle VI aC (ibèric antic) el jaciment donaria mostres ja d’una important progressió. No obstant, a inicis del segle IV aC, té lloc un canvi estructural en l’assentament: el traçat urbanístic queda fixat tal om el coneixem avui dia, l’hàbitat s’expandeix més enllà de les muralles inicials i apareixen els barris suburbans; és a dir, l’hàbitat creixiria i esdevindria una ciutat, punt central o capitalitzador d’un territori, residència d’un cert poder polític. Durant els segles IV-III aC, el Molí d’Espígol coneixerà el seu moment més òptim, per ser abandonant entorn del 200 aC com a conseqüència de la II Guerra Púnica i la desfeta del poble ibèric dels Ilergets. Amb tot, cap al 100 aC hi ha indicis d’una preocupació de certes parts del jaciment (zona nord), on s’hi establiria una comunitat durant un període de temps breu, i seria abandonat, ja definitivament a mitjan segle I aC.
La recerca desenvolupada al jaciment s’inicià el segle passat de la mà de Mn. A. Llorens del Museu Diocesà de Solsona, que hi va realitzar excavacions entre el 1970 i el 1972. A partir de mitjan anys 70 fins al 1986, fou l’equip del Prof. J. Maluquer de Motes de la Universitat de Barcelona que hi desenvolupà una intensa activitat i que posà al descobert bona part de les restes visibles avui dia. Del 1987 al 1994, el Dr. M. Cura, per delegació de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya coordinà els treballs al jaciment, fins que el 2000 aquest passà a ser gestionat directament pel Museu d’Arqueologia de Catalunya.
